Patrimoni Històric i Natural

 

VILA-CLOSA DE SANT CLIMENÇ

Vila Closa

Portal vila closa

 

 

 

 

 

La vila closa actual té el seus orígens al castell i a la vila fortificada datada entorn dels segles XII-XIII quan passà del domini dels senyors de Pinell als de Cardona.

Cap al finals del segle XVI, els Cardona van transformar el castell en una casa senyorial. De fet, darrera del castell i formant una vila closa amb una sola portalada d’accés, hi ha una sèrie d’habitacles, els quals configuren un conjunt medieval força ben conservat.

La vila closa de Sant Climenç té la peculiaritat que és la única que existeix al municipi de Pinell ja que al tractar-se d’un municipi amb nuclis disseminats no té pròpiament un casc urbà, per tant, el nucli de Sant Climenç faria les funcions de “capital” del municipi.

 

EL CASTELL DE MADRONA

Castell madronaEsglésia_de_Santa_Madrona

 

 

 

 

 

El Castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt de la roca amb un fort desnivell a les vessants. Com era habitual a la baixa edat mitjana, no era habitat pel senyor feudal sinó per un pagès que n’estava al càrrec de l’edifici i de les terres. Des del s. XVII, el mas Castell fou habitat per una família. Per altra banda, la presó del castell es va conservar fins a principis del s. XX.

El Solsonès fou un territori de frontera, especialment, durant els segles X-XII i, per tant, s’organitzà en termes de castells connectant amb una línia defensiva que s’estenia cap als castells d’Oliana, Altés i Ogern. És l’època en la qual sorgeixen alguns dels castells de la comarca i també alguns del que, actualment, és el municipi de Pinell de Solsonès amb un caràcter marcadament defensiu. Destaquen el Castell de Madrona (l’any 964), el de Pinell (també l’any 964) -actualment, desaparegut- o el de Miraver (l’any 1000)  – també desaparegut-. Cap al segle XII, els atacs musulmans ja havien disminuït,però creixia la inseguretat interior i és el moment en el qual apareixen alguns petits castells que defensaven petits termes vinculats, generalment, a una parròquia, és el moment en què es construeix el Castell de Sant Climenç a l’any 1199 (actualment, desaparegut).

 

TORRE DE SALLENT

Torre de  Sallent

 

 

 

 

 

Les restes del Castell de Sallent recorden els castells formats per una torre i un recinte propis dels segles XI i XII. Actualment, es conserva tan sols una torre de planta circular, damunt de l’Església de Sant Jaume orientada vers una de les valls laterals del riu Llobregós.  De la torre se’n conserva la meitat nord, amb una alçada d’11 m.

De la Torre de guaita, se’n conserva el 70% de l’estructura i s’hi han realitzat obres de sanejament, consolidació i rejuntat de les parets de l’estructura existent. També s’hi han fet estudis i treballs arqueològics descobrint la base soterrada i les muralles de l’entorn.

Les torres de guaita o vigilància foren punts estratègics per a la defensa del territori entorn de la denominada Marca Hispànica i complementaven als castells com a centres defensius dels termes que tenien sota la seva protecció. S’explica que cada torre estava estratègicament ubicada per a què es poguessin veure dues torres dels territoris veïns per tal de mantenir així la comunicació. Probablement, tota la carena del Miracle que divideix les aigües del Cardener i del Riubregós comptava amb diverses torres de guaita o dites també “guàrdies” que controlaven els camins d’accés al centre del Solsonès i a la vall de la riera Salada. A la zona de la carena del Miracle, hi ha documentades la Guardiola de Madrona (1002)- possiblement, l’actual mas de cal Guardiola d’aquest terme- i la Guàrdia de Miravé.

El consistori vol agrair a la família Llorens Patau i al bisbat de Solsona la cessió dels edificis, gràcies a la qual ha estat possible la realització d’aquestes obres.

 

MIRAVÉ

Miravé

 

 

 

 

 

Poble íntegrament dispers que abasta l’extrem nord-oriental del terme municipal, limita al nord-oest amb el poble de Clarà (municipi de Castellar de la Ribera), al nord-est amb el terme de Castellvell (del terme municipal d’Olius), al sud-est amb el terme de Llobera i al sud-oest amb el poble de Sant Climenç

El nucli del poble es va formar a redós de la parròquia de Sant Pere de Miravé que es troba situada al tossal de Miravé, a uns 885 m. d’altitud.

 

DOLMEN DE LA FOSSA DEL CAMÍ DELS CASALS

Dolmen de la fossa del cami dels Casals

 

 

 

 

 

La Fossa del Camí del Casals és una cista neolítica que data del 3000 a.C. Aquest sepulcre es troba orientat d’Est a Oest al costat del camí de Casals per on hi passa el GR 3, fet que el fa visible per a aquells excursionistes que freqüenten la zona. Va ser restaurada fa uns 7 anys i es troba en un bon estat de conservació. Conserva dues lloses laterals, la de tancament frontal i la llosa de coberta, les dues són de gres i conglomerat. Les seves dimensions són 1,40m de llarg i entre 60 i 70 cm d’ample, la seva alçada oscil·la entre els 85 i 90 cm.

 

JACIMENT DEL SERRAT DELS MOROS DE LA CODINA

Jaciment del serrat dels moros de la codina

 

 

 

 

 

Aquest jaciment està ubicat en una elevació, a uns 724 m. d’altitud . Destaca per haver tingut diferents superposicions de poblament i d’usos, des del bronze final/primera edat del ferro a l’època ibèrica, romana i medieval. Respecte a les fases de l’edat de bronze, tan sols s’han trobat materials dispersos, com ceràmica.

El període ibèric (entorn del s. II a.C.) està força ben documentat i es creu que fou un assentament especialitzat en la metal·lúrgia del ferro. S’ha pogut excavar, a la vessant sud del camp, el que seria una mina a cel obert per a l’extracció d’argiles riques en hidròxid de ferro i també s’ha localitzat un forn per a l’elaboració d’aquest metall.

Ben entrat el s. II a.C. fou abandonat com assentament ibèric però es conserven pocs elements de la fase posterior romana. Tanmateix, sí que es conserven les estructures d’època medieval entorn d’un conjunt integrat per un castell, una vila fortificada i una necròpolis. Es creu que són de l’anomenat Castell de Miralles, datat entorn s.X-XI segons fonts escrites.

 

BALMA DEL MARRÀ

Balma del Marrà

Balma del Marrà

 

 

 

 

 

El seu nom prové de la pedra que té la forma d’un marrà, a sota seu s’hi pot apreciar una roca, al llarg dels anys li ha anat caient aigua, i amb  l’erosió d’aquesta, ha anat agafant diferents colors i formes. És un lloc d’una bellesa inexplicable

D’aquest lloc se n’expliquen antigues històries de pastors, ja que moltes nits les passaven al costat del bestiar per protegir-se del fred i el mal temps.

 

ESPAI RECREATIU DE LA FONT DE SANT CLIMENÇ

Espai recreatiu de la font de Sant Climenç

Espai recreatiu de la font de Sant Climenç

 

 

 

 

 

L’entorn de la Font de Sant Climenç és un espai amb un recurs essencial com és l’aigua, i que al mateix temps ofereix una àrea de lleure i de trobada amb la naturalesa, amb una gran biodiversitat. Tant la seva composició arbòria i herbàcia com la fauna que hi habita li donen al conjunt un gran potencial pel que fa a l’ús social i educatiu de la zona.

 

POU DE GEL

POU DE GEL

INTERIOR POU DE GEL

 

 

 

 

 

Situat  a uns 200 metres del nucli de Pinell, la pista que hi arriba segueix un tram del sender de Gran Recorregut (GR3). El pou està recentment restaurat,  s’han col·locat unes escales per  a facilitar l’accés i  la part superior de la cúpula, s’ha obert per a que entri la llum natural. A uns 50 metres del pou de gel s’hi localitza en mig d’un camp cultivat, un singular pou d’aigua amb molt bon estat de conservació.

Els pous de gel foren construccions imprescindibles per a l’emmagatzematge de gel a la majoria de les poblacions. Pinell del Solsonès fou un punt estratègic per a la recollida del gel provinent de la Bòfia, La Caseta Viles del nucli de Sant Climenç es dedicaven a l’ofici de traginers de gel. Aquest  gel es transportava fins a Torà on un recader el portava als monjos de Verdú que s’encarregaven de la seva distribució a Barcelona.

 

CREU DE MADRONA

Creu de Madrona

 

 

 

 

 

La vàlua turística de la Creu de Madrona és força elevada per la seva antiguitat i valor artístic com a peça d’origen gòtic.

L’originària creu de Madrona era una creu termal d’origen gòtic, possiblement datada al s. XV  ubicada al camí ral que connectava el Castell de Madrona i l’antiga església romànica amb la nova església parroquial del s. XVIII. El conjunt de la creu constava d’un fust octogonal amb un capitell també octogonal amb representacions, probablement, dels apòstols ubicats dins d’unes fornícules. Damunt d’aquest capitell hi anava la creu amb representació d’un crucifix al centre i una inscripció a la part superior. Tota l’estructura descansava damunt d’un sòcol esglaonat de pedra amb tres graons, a sobre del qual hi havia una base quadrada de pedra i formada per dos blocs monolítics.